La privatització del KGB

Komitet Gosudárstvennoi Bezopásnosti. Les inicials del qual ens transporten a un món d'intrigues i d'espionatge, propi de la Guerra Freda, que ha tornat a reaparèixer a les pàgines de la premsa internacional, fruit del cas Litvinenko.

Però què se n'ha fet del temut Comitè de Seguretat de l'Estat? Rafael Poch, en un magnífic artícle a les pàgines de La Vanguardia, ens acosta a la desaparició i transformació d'aquest grup d'intel·ligència dels serveis secrets russos.

Segons Poch, la seva dissolució va ser producte de la caiguda del comunisme i de les reformes empreses per Boris Yeltsin, entre els anys 1991 i 1999. Época en la qual es va produir la gran privatització de Rússia. D'una economia col·lectiva es va passar a un "Estat de mercat", on tot estava en venda. Els serveis secrets no en van ser l'excepció.

De tots els aparells estatals, afirma, el KGB, n'era el menys corrupte. Un arrelat esperit corporatiu i una gran preparació del seus membres l'havien mantingut inquebrantable, davant la degradació generalitzada.

Durant la dècada dels noranta, la prioritat era enriquir-se a expenses de l'Estat, d'aquí que la burocracia dirigent optés per dissoldre'l. El procés s'inicià amb una campanya de desprestigi d'aquest cos per part de les elits i una reducció dràstica de les seves competències. Al llarg de deu anys, va patir 5 reformes i tres canvis de nom. Finalment, l'objectiu principal s'aconseguí: la fi de la persecució dels casos de corrupció .

Més del 50% del personal va quedar a l'atur. Molts d'ells van haver d'optar per ocupar llocs al sector privat. Aixó va desembocar en la creació de més de 8.000 empreses de "seguretat". I és que la competència per aconseguir una part dels pastís de les arques estatals, exigia un recolzament armat. Així doncs, els ex membres del KGB van passar a engrossar les files de la cleptocràcia, els anomenats oligarques. I amb ells, bona part dels "draps bruts" i secrets d'Estat també es van privatitzar.